18. Taronger

Nom comú: Taronger (Naranjo)

Nom botànic: Citrus sinensis «Valencia late»

Tipus: Arbre fruiter

Característiques.  

Origen: China meridional, algunes illes del Pacífic

Fulla: Perenne

Flor / Fruit: flor aromàtica; fruit (taronja) comestible i ric en aigua, sucre i vitamines

Altura: 5 – 8 metres

Mes de floració: abril – maig

Reg: reg moderat 

Descripció. Arbre fruiter de fins a 10 metres d’alçada amb la capçada molt arredonida. Les tiges són lleugerament espinoses i les flors de color blanc molt perfumades, amb 5 pètals i nombrosos estams. De l’escorça del taronger junt amb les flors, s’extrau l’essència de tarongina. Les taronges es consumixen fresques i s’utilitzen per elaborar melmelades i sucs. La taronja és una fruita rica en aigua, sucres i vitamina C, però el suc ha de ser consumit amb rapidesa perquè la vitamina es desnaturalitza en contacte amb la llum.

Curiositats.

• Les taronges constituixen un aliment molt adequat pel seu valor en vitamines. No obstant això, durant bastant temps es considerava que la taronja era perjudicial per a la salut. 
• El principal productor europeu de taronges és Espanya. 
• Té propietats medicinals:
  • Tranquil·litzants. Les fulles en infusió per a problemes nerviosos amb les flors es prepara l’aigua del Carme que s’utilitza com a sedant per facilitar el somni. 
  • Estomacal. S’empren les flors del taronger per combatre els espasmes estomacals. 
  • Carminativa. Per expulsar els gasos intestinals. 
  • Antifebrífugues. Per a rebaixar la febre.