45. Mèlia

Nom comú: Mèlia (Melia)

Nom botànic: Melia azedarach

Tipus: Arbre ornamental

Característiques.  

Origen: Sud-est d’Àsia

Fulla: Caduca

Flor / Fruit: Flor xicoteta i fragant de color violeta; fruit groc en drupa globosa molt verinós. 

Altura: 10 – 12 metres 

Mes de floració: abril – maig

Reg: reg moderat

Descripció. Arbre de ràpid creixement, copa frondosa i tronc generalment cort i robust, amb l’escorça obscura i llisa i les branques ascendents i sòlides. Les fulles són alternes, bipinnades. Les fragants flors són xicotetes, de color lila-blavós, disposades en panícules axil·lars més curtes que les fulles. Fruit en drupa globosa de color groc que permaneix en l’arbre quan no té fullatge i embruten molt quan cauen al sòl i són extremadament verinosos per als humans i alguns animals, excepte per a les aus. Necessita temperatures càlides sense excessives gelades.

Curiositats.

• En determinades zones de Pèrsia (actualment Iran), Índia, Ceilan i Malàisia, es considera a aquest arbre com un arbre sagrat i amb els seus fruits es fan garlandes per a adornar els altars.
• A Espanya i França els ossos dels fruits han sigut utilitzats per a confeccionar rosaris. També, dels fruits s’obtenia un gas inflamable que s’usava per a l’enllumenat.