48. Magraner

Nom comú: Magraner (Granado)

Nom botànic: Punica granatum

Tipus: Arbust fruiter

Característiques.  

Origen: des dels Balcans fins al Himàlaia

Fulla: Caduca

Flor / Fruit: Flor hermafrodita i solitària de color roig; fruit (magrana) comestible i esfèric de color roig, verd o blanquinós. 

Altura: 3 – 6 metres

Mes de floració: maig – juliol

Reg: reg moderat

Descripció. Arbust caducifoli amb el tronc retorçat, fusta dura i escorça escamosa de color grisenc. Copa estesa i amb molt brancatge. Algunes branques a voltes espinoses i branquetes anguloses. Fulles simples, oposades, generalment fasciculades i de color verd llustrós. Flors solitàries o reunides en grups de 2-5 al final de les branques noves. Són grans i de color roig, llustroses, acampanades, amb 5-8 pètals i sèpals, persistint el calze en el fruit. El fruit és una baia denominada «balausta» (nom botànic) o magrana, és globosa, amb la pell corretjosa de groguenca a vermellosa i amb nombroses llavors embolicades en una polpa comestible rosada. Poc exigent en sòls i amb creixement lent. Resistent a la sequera però no al fred intens.

Curiositats.

• La magrana és coneguda pel seu poder antioxidant i propietats beneficioses per a la salut. Ajuda a frenar el procés d’envelliment, mantindre la pell sana, afavorixen la circulació sanguínia i reduïxen la pressió arterial. 
• En la cultura popular de moltes civilitzacions, la magrana ha sigut símbol de fertilitat per la quantitat elevada de llavors.