39. Garrofer

Nom comú: Garrofer (Algarrobo)

Nom botànic: Ceratonia siliqua

Tipus: Arbre fruiter

Característiques.  

Origen: Regió mediterrània

Fulla: Perenne

Flor / Fruit: Flor poc vistosa groga o rogenca, disposada en raïms; fruit (garrofa) negre al madurar  en forma de corn 

Altura: 5 – 10 metres

Mes de floració: agost – novembre

Reg: poc reg 

Descripció. Arbre de copa densa, arredonida; el tronc és curt, tortuós i la seua escorça és llisa, gruixuda, de color marró vermellós. Les fulles són compostes, mesuren entre 10 i 30 cm, són de color verd fosc brillant per l’anvers i verd mitjà mat pel revers. Les flors petites, sense corol·la, de color groc o vermellós, apareixen sobre la fusta vella de les branques disposades en raïms cilíndrics. Els seus fruits, les garrofes, són llegums penjants en forma de corn i de color gairebé negre en madurar. Suporta bé la sequera però no el fred. S’adapta a tot tipus de sòls, sempre que no siguen molt humits.

Curiositats.

• La garrofa té ús com a aliment per al bestiar (tant les llavors com les beines) i també humà. Eren una important font de sucre i s’empraven de diverses formes (seques, torrades o en farina) com a ingredient de confitures i melmelades, pastissos, galetes, licors i begudes refrescants.
• En l’antiguitat, les llavors de la garrofa, molt uniformes en grandària i pes, van ser usades a Orient Mitjà per a pesar or i gemmes, per la qual cosa van acabar convertint-se en la mesura de pes en joieria, el quirat, terme derivat, precisament, del grec κεράτιον, “garrofa”.