20. Albercoc

Nom comú: Albercoc (Albaricoque)

Nom botànic: Prunus armeniaca 

Tipus: Arbre fruiter

Característiques.  

Origen: Xina i Àfrica

Fulla: Caduca

Flor / Fruit: flor solitària i decorativa de color blanc; fruit (albercoc) comestible de color ataronjat que maduren a l’estiu.  

Altura: 4 – 8 metres

Mes de maduració: maig – juny

Reg: Reg moderat

Descripció. Arbre fruiter amb branques vermelloses quan és jove, branques secundàries curtes, divergents i escasses que formen una copa arrodonida. El seu tronc d’escorça vermellosa brillant és característica en tot el gènere Prunus. Fulles llises, brillants, irregularment dentades, ovals, un poc cordades a la base, amb el feix de color verd fosc i més pàl·lides en el revés. Flors grans, solitàries, amb calze vermell i pètals blancs o rosats. Apareixen a la primavera abans que les fulles. El seu fruit (albercoc) és similar al préssec però molt més petit, de color groc pàl·lid o ataronjat amb alguna ombra vermella.  Creix millor en sòls càlids, secs, lleugers i profunds. Necessita calor d’estiu per a la maduració completa de la fruita. 

Curiositats.

•  Hi ha diferents varietats d’albercocs. Les més cultivades en Espanya són ‘Bullida’, ‘Canino’, ‘Paviot’, ‘Nancy’ i ‘Moniquí’.
• L’albercoc s’utilitza en cosmètica per a l’elaboració de cremes facials, per tractar les anomalies de la pell, especialment del cutis.