Nom comú: Canya (Caña)
Nom botànic: Arundo donax
Tipus: Gramínia
Característiques.
Origen: Àsia
Fulla: Perenne
Flor / Fruit: Flor agrupada que formes espigues; fruit (cariòpside) presenta una sola llavor al pericarp
Altura: 5 – 7 metres
Mes de floració: septembre – octubre
Reg: reg moderat
Descripció. Planta de la família gramínies que presenta un rizoma llenyós, gruix i llarg del que neixen les tiges (canyes) lignificades, d’1 a 2 cm de diàmetre, que persistixen més d’un any i en el segon any poden produir ramificacions laterals. Té pocs pèls i les seues fulles són de color verd grisenc o blavós i el limbe fortament auriculat a la base, plànol i de 30-60 cm de longitud. Té xicotetes flors agrupades normalment en grups de tres per formar nombroses espiguetes que generen grans panícules denses, de color violaci o blanquinós. Produïx uns fruits que no solen ser fèrtils. Es multiplica de forma vegetativa pels rizomes, que, com acumulen moltes reserves, fan que les canyes rebroten repetidament quan són tallades i siguen molt difícils d’eradicar. Tendix a formar grans poblacions gairebé monoespecífiques i amb poca fauna (canyars) en llocs pertorbats, dunes de sorra, zones pantanoses i ribes de rius i torrents. Tolera un cert grau de salinitat del sòl i el seu hàbitat ideal són els sòls humits i rics en nutrients.
Curiositats.
- La canya s’utilitza en cistelleria, per fer instruments musicals -llengüetes pels instruments de vent fusta com el clarinet, saxòfon, l’oboè o el fagot- i com a suport de les tomateres i altres plantes hortícoles.
- És una bona candidata per ser utilitzada com a font renovable de biocombustible, perquè creix ràpidament en diferents tipus de sòl i de clima. Estudis fets en la Unió Europea a començament del segle XXI van identificar la canya com el cultiu energètic de biomassa més productiu i amb menys impacte ambiental.
Ruta de l'Aigua de Quart de Poblet 