Nom comú: Alzina, coscoll (Encina, carrasco)
Nom botànic: Quercus ilex
Tipus: Arbre ornamental
Característiques.
Origen: Regió mediterrània
Fulla: Perenne
Flor / Fruit: Flor unisexuals, masculina és groga i penjant, femenina ix aïllada; fruit comestible de color marró, el gla (bellota) que madura a la tardor
Altura: 8 – 12 metres
Mes de floració: abril – maig
Reg: reg moderat
Descripció. Arbre de 8-12 m, que pot arribar als 30 m d’altura, de copa àmplia, densa i arredonida, d’escorça grisenca, esquerdada i branques horitzontals o alçades. Les fulles són simples, presenten un feix aspre i de color fosc, mentre que el seu revés és blanc amb vellositats; les seues flors són unisexuals, disposades sobre el mateix arbre de forma poc vistosa: les masculines s’agrupen en raïms grocs i penjants i les femenines surten aïllades. El fruit (gla) és de tipus nou de coberta coriàcia, variable en forma i grandària. Viu en sòls ben drenats sobre substrats calcaris en zones de clima mediterrani temperat i lleugerament humit.
Curiositats.
- És l’arbre més característic d’Espanya, és l’espècie forestal que més territori ocupa en la Península Ibèrica (al voltant de 3 milions d’hectàrees). Actualment, està present en totes les províncies excepte en les illes Canàries.
- La seua fusta és de bona qualitat per a la construcció i bon combustible per a les fogueres.
- Les gles s’usen per alimentar al bestiar i les més dolces poden ser consumides pels humans (torrades, com a fruita seca o com a farines). En alguns llocs d’Extremadura s’elabora licor de gles, per al consum humà.
Ruta de l'Aigua de Quart de Poblet 